Practica 5

DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

NOM I EDAT DE L’INFANT: Anna L. 13 anys

DEFINICIONS

GOS: Animal de 4 potes, amistós.
AIGUA: Líquid transparent que per a les persones és molt important.
FLOR: Part d’una planta que surt abans del fruit.
TELEVISIÓ: Electrodomèstic en el que pots veure diferents canals.
PLÀTAN: Fruita de color groc, dolça.
AMIC: Persona amb la qual et relaciones i tens afecte.
ESCOLA: Lloc on t’ensenyen a arribar al teu futur.

TAULA 1


Observacions: la deficinió que més li ha costat ha sigut televsió i la paraula que ha definit amb més fluïdesa ha sigut amic.

LECTURES

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 6 min 6 s (català) i 1 min i 10 s (castellà)

CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 172p/min(català) 162 p/min (castellà)

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

Observacions: l'Anna es més àgil alhora d'escriure en llengua castellana, però llegeix amb més fluïdea amb llengua catalana.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

Observacions: utilitza correctament, tant en català com en castellà, estructures complexes i completes. No utilitza en cap de les dues llengües metàfores.

INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nen/nena: Anna López
EDAT: 13 anys

1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

Anomena i descriu amb clareta tots els trets tant perceptius, funcionals, contextuals i/o afectius.

2. Valoració de la velocitat lectora.
Català: 172 p./min.
Castellà: 162 p./min.`
Es més àgil alhora de llegir en Català, però alhora d’escriure es més àgil en Castellà, la seva llengua materna.

3. Valoració de la comprensió lectora.

Català: entén molt bé el que llegeix i inclús sap posar les entonacions adequades segons el significat del que llegeix.
Castellà: encara ho fa millor.

4. Valoració de l’evolució morfosintàctica:

Alhora d’expressar-se i explicar el que se li explica fa servir un vocabulari molt complex.

5. Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.

El castellà és la seva llegua materna, per tant, es on te més fluïdesa, però el català també el parla molt bé per que es el que utilitza a l’escola i amb els/les amics/gues.

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

NOM I EDAT DE L’INFANT: SERGI 11 anys. La Salle Torreforta, Tarragona. (MARÍA ARJONA MUÑOZ.)

DEFINICIONS:

GOS: animal pelut molt amic de l’ésser humà. (Utilitza trets perceptius, funcionals i afectius. La relació d'inclusió és bàsica i amb elements supraordenats.No existeixen elements de complementarietat)

AIGUA: líquid transparent que no fa olor ni té sabor a res. (Els trets que presenta són només perceptius. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i supraordenats. No presenta relacions de complementarietat.)

FLOR: planta que surt en el bosc i que té colors. (Els trets que contè són preceptius i contextuals. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i supraordenats. No presenta relacions de complementarietat.)

TELEVISIÓ: màquina que s’encén i pots veure programes. (Presenta trets perceptius i funcionals. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i supraordenats. No presenta relacions de complementarietat)

PLÀTAN: fruita groga que té la forma de la Lluna. ( Nomès presenta trets perceptius. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i supraordenats. No presenta relacions de complementarietat)

AMIC: nen/a amb el qui pots comptar per el que vulguis i que també pots jugar. (Trets perceptius, funcionals i afectius. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i subordenats. No presenta relacions de complementarietat.)

ESCOLA: casa on van els nens per a aprendre. ( Presenta trets perceptius i funcionals. Les relacions d'inclusió que trobem són bàsics i subordenats. No presenta relacions de complementarietat.)

OBSERVACIONS:

Vaig realitzar aquesta part de la pràctica a dos nens d'edat diferent, un de sis, el meu cosí i un d'onze. Vaig trobar interessant que la definició del nen de sis era més complexa que la del nen d'onze. Per exemple:

FLOR: dóna oxigen a les persones, de vegades les arrenquen, necessita aigua. ( sis anys)

FLOR: planta que surt al bosc i que té colors. (onze anys)

Podem valorar la maduresa dels dos nens i la forma de veure les coses.
El de sis anys utilitza més els trets funcionals i el d'onze els perceptius.



TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: Català: 6’06/ Castellà: 1’35
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: El primer text té 646 paraules i el llegeix en 6'06 minuts.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

NARRACIÓ:

Té un domini de l’estructura narrativa tant en català com en castellà. Capta ràpidament tant les idees principals com les secundàries en les dues llengües. No repeteix les idees, les diu un cop ben clares. El seu relat és coherent i s'adapta molt bé al text encara que també té la seva pròpia interpretació del que ha llegit.

OBSERVACIONS: El segon conte( en castellà) li recorda a la Caputxeta Vermella i a la Blancaneu.



PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

Al explicar la història utilitza substantius, adjectius, adverbis, pronoms, concordança de gènere i de nombre, utilitza correctament les formes verbals i la coherència entre els temps tant en català com en castellà. No produeix errors de sobrerregulació , tampoc utilitza la redundància.
Utilitza oracions completes, coordinades, subordinades... També fa servir els comparatius: major, menor.. però només en castellà. Utilitza també el recurs retòric de la metàfora en les dues llengües.



INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nen: SERGI
EDAT: 11 ANYS


1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

A l’hora de definir els conceptes, hi ha algun que és molt general, per exemple la flor que diu que creix al bosc. Al plàtan fa un grup gran on classifica el plàtan com una fruita (supraordenació). Les descripcions són curtes però força precises en alguns casos.

2. Valoració de la velocitat lectora.

El temps trigat en la lectura, en català, feta interiorment: de 3’37 minuts i la feta exteriorment de 6’06. El temps trigat en la lectura, en castellà, interiorment ha sigut de: 1’29 minuts i la exterior de 1’35. En la lectura interior el nen triga menys a llegir-la ja que no es para a dir correctament la paraula, síl·laba per síl·laba, en canvi, quan ho exterioritza triga més i vol dir tal i com està escrit per tant el temps emprat és més llarg.

3. Valoració de la comprensió lectora.

El nen que he escollit, ha sigut molt clar i s’ha fixat molt en els detalls que sortien a les lectures per a desprès dir-los tal i com sortien. Ha entès molt bé les històries i fins i tot ha relacionat el segon conte amb dos dels clàssics com són la Caputxeta vermella i la Blancaneu.

4. Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.

La història ha estat explicada amb un ordre i ben organitzada. Les paraules les ha organitzar amb un ordre correcte i molt entenedor per a una persona que no hagi llegit la història.

5. Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.

Tant el català com el castellà els parla i els llegeix molt bé, per tant, no hi ha hagut molta diferència entre els dos idiomes. Té un bon domini.


SEGONA PART, PRÀCTICA 5 (María.)

La segona part representa la taula comparativa feta en la classe del Grup Mitjà:

+ Síntesi de l'evolució del desenvolupament comunicatiu i lingüístic:
Cada ínfant té un nivell diferent segons l'edat. Apareixen els nivells supraordenats. El nen ha de contuniar millorant la situació del desenvolupament lingüístic per a aconseguir donar el millor de si mateix i quan sigui gran tenir una capacitat lingüística bona.

- Com es representa el significat de les paraules?

Aquest significat no ve lligat amb saber moltes coses si no, amb relacionar la paraula amb l'objecte corresponent.


- Hi ha una relació entre la velocitat lectora i la comprensió?

No té relació el llegir ràpid i l'entendre-ho tot. Hi ha infants que llegeixen molt ràpid però que no s'assabenten d'allò que estan llegint. En canvi, d'altres que llegeixen lent i si que ho fan. També pot haver-hi casos en el que els infants llegeixen massa lent i per aquest motiu no s'assabenten, per que quan acaben de llegir se'ls ha oblidat.



MARÍA ARJONA MUÑOZ.