PRÀCTICA 4. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INFANTIL

Questions en torn als vídeos.

1. Analitza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca i Binta.

Maca
Las siete Alcantarillas, Argentina.
Maca és una nena d’uns 4 o 5 anys que viu amb la seva família, el seu pare, la seva mare i els seus dos germans, en una petita vila situada en les afores d’ una ciutat d’argentina. Ella i la seva família, com les demés famílies de la vila, viuen el l’absoluta pobresa.
Estructura de la família
Mare: és una dona relativament jove, que físicament està força demacrada ja que el seu marit la maltracta contínuament. No té un treball estable, neteja els vidres dels cotxes en els semàfors, Maca diu que la seva mare es la persona més neta en aquest món i que vol arrivar a ser com ella. El germà de la Maca roba, i a la mare no li agrada, li sap molt de greu i sempre que ho fa l’esbronca. Al final del film la mare mor després d’una baralla amb el pare de la Maca.
Pare: és un home força jove. Tampoc té treball estable, i “col•lecciona” com diu la Maca “chatarra” i després la ven. És l’autoritat de la casa, la seva dona esta sotmesa a tot el que ell diu. Quant mor la seva dona es sent malament ja que sap que ha sigut tot culpa seva.
Germà 1: És el germà més gran. No li agrada anar a l’escola segons la Maca, i sovint se’n va a la ciutat amb els de la seva colla a robar. Al ser el més gran, també es el que més se’n adona del que passa a casa, i li sap molt greu que el seu pare esbronqui a la seva mare. Juntament amb el germà mitjà ensenyen a la Maca el que han après a l’escola, ja que ella no hi pot anar encara.
Germà 2: és el mitjà. A ell si que li agrada anar a l’escola. Encara no és suficientment gran per entendre tot el que passa al seu voltant, malgrat això, es comença a donar compte de moltes coses i juntament amb el germà gran intenten apartar a la Maca de les situacions violentes.

Binta
Binta y la gran idea.
Binta és una nena molt intel•ligent d’uns 5 anys que va a l’escola juntament amb altres nens i nenes del seu poblat. Viu a l’Àfrica, amb sa mare, son pare i el seu germanet petit. El seu pare és pescador i la seva mare treballa a la terra. A la Binta li agrada anar a l’escola perquè diu que allí pot aprendre un munt de coses sobre el món que ella desconeix.
Estructura de la família
Mare: La mare és una dona jove, d’uns 30 anys. És de pell negra però és bastant atractiva. Treballa als arrossars juntament amb més mares. Cada una d’elles té el seu tros de terra, però treballen totes juntes. Sempre porta amb ella el germà petit de la Binta. De caràcter és molt agradable i serena.
Pare: És un home de pell negra també. Té sobre uns 40 anys i és molt llest i té un gran cor, i tot i que no ha anat a l’escola, és capaç de pensar sobre el futur de les coses, de les persones, i sobre el progrés. A diferència de la majoria dels habitants a l’Àfrica, té una ment molt oberta i compren que els nens necessitin una educació. El pare de la Binta és molt bo i es preocupa molt pels demés.
Germà 1: Es tracta d’un bebè petit de uns 4 mesos. Creiem que és un nen, però no es veu gaire bé.
Soda (cosina): La cosina de la Binta és més gran que ella. Ha de tenir sobre uns 12 anys. Ella ajuda a la seva mare a cuidar-se de la seva casa i dels seus germans petits. Vol anar a l’escola, però el seu pare no la deixa, diu que té responsabilitats a casa.
Pare de Soda: Es tracta d’un home d’uns 50 anys més o menys. És tossut i amb una ment molt tancada. No accepta que una nena pugui tenir una educació; considera que les nenes han de seguir els passos de les seves mares, cuidant-se de la casa, fent els àpats, tenint fills i atenent a totes les peticions dels seus marits, fills o germans. Per molt que veu a la seva filla patir, no cedeix a l’hora de deixar-la anar a l’escola com els altres nens i nenes.
Mare de Soda (Fatu): La Fatu té sobre uns 40 anys. Ella veu patir la seva filla i intenta convèncer al seu marit per a que la deixi anar a l’escola, però no té èxit, perquè al igual que moltes dones a l’Àfrica, ella no te ni veu ni vot a l’hora de decidir. Quan era nena no va anar a l’escola, i ara té dificultats quan ha de comprar o vendre quelcom, per exemple, hi ha una escena en la que un comprador l’estafa i ella no pot fer res perquè no sap comptar.

2. Reflexioneu sobre els seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.
Maca
En el cas de la Maca, el seu context de desenvolupament es penosament pobre, ja que com hem dit anteriorment, en la vila de las siete Alcantarillas viuen en la pobresa absoluta. Els nens a mesura que es van fent grans i no tenen un bon exemple familiar i social a seguir, acaben caient en la mala vida; drogues, robatoris,etc., Tot i això pensem, que fins als 8 o 9 anys, que es quant els nois ja comencen a tenir una ment més madura i es comencen a donar compte de les coses, els nens viuen feliços ja que no tenen cap preocupació.
El paper de l’escola en aquest cas, pensem que es correcte. El professor ensenya als alumnes valors morals, creiem que té un bon mètode per educar. Tot i això es molt pobre el paper de l’escola en la vila, no dona a bast i molts nens, com per exemple la Maca, no poden anar a l’escola.
Binta
La Binta és una nena molt feliç. El context en el que es troba és molt sà i tothom es mou per la benevolència del seu cor. Els seus pares volen el millor per ella i li valoren que vagi a l’escola i aprengui. Tot i que no tenen grans riqueses, tenen el suficient per a viure i no es queixen per res.

3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?
Las siete Alcantarillas, Argentina.
El nens fan el que veuen, i aprenent a partir de la seva pròpia experiència. Si durant tota la seva infància, la Maca ha estat rodejada de fam, pobresa, drogues, prostitució, violència,etc., és molt difícil que el dia de demà es formi d’una manera correcta i que tingui expectatives de futur, possiblement acabarà com la seva mare, estant sotmesa sota l’autoritat d’un home i sense tenir cap aspiració.
Binta i la gran idea.
En aquest cas, l’ecosistema és molt sa: una família que s’estima a la seva filla, modesta i humil, un voltant feliç i amb ganes de progressar i una educació per a nens i nenes que els ajuda a fer-se millor com a persones i conèixer el món en el que viuen. Tot això fa que la Binta, de igual forma que el seu germà petit i els seus amics i companys de classe, creixi i es desenvolupi en un entorn adequat per a ella, en el que hi predomina l’amor i els valors morals per sobre de la riquesa i el amterialisme.



En cada grup
Preguntes entorn a la transparència
• Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres
• Tots coincidim en que:
- Serà nen
- No tots hem coincidit en la posició de la família, però sí que ho hem fet en la forma d’educar-lo: amb amor, i educant sobretot els valors morals.
- L’educaran amb molt d’ amor i afecte, però els seus pares sabran marcar-li disciplina.
- Tindrà un caràcter obert i serà in noi sociable, amable, afectuós, responsable, amb caràcter i llest.
- Vestirà amb roba informal i còmoda.
- Tindrà una vena artística i per tant li agrada la música, el teatre; li agradaria presentar un musical, ser cantant, escalar l’Everest, nedar amb taurons i balenes, etc.
- El seu grup d’amistats serà sa i amb bones intencions, serà un bon amic dels seus amics i els cuidarà.
- Estudiarà quelcom relacionat amb la llibertat d’expressió, la naturalesa i l’art.
- I treballarà de alguna cosa relacionada amb l’anterior punt, com per exemple, d’actor, de biòleg marí, d’arquitecte, d’artista, etc.
• Expliqueu-vos els arguments i/o els dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar una “bona resposta” en els diferents ítems.

A l’hora de contestar els diferents ítems hem tingut en compte diferents aspectes, com per exemple, que el nen tingués en el futur una professió que li donés llibertat, el plenes i que alhora, pogués viure molt bé d’allò. Però és una mica contradictori ja que molts artistes es moren de gana i les persones que realment tenen un futur assegurat són gent com els funcionaris, i no aquells que treballen amb llibertat, voluntat pròpia i sense tenir el dia de demà assegurat.
Dos de nosaltres hem posat que la família del nen estarà ben posicionada ja que pensem que així li podran donar de tot i no li faltarà res.
Un altre aspecte és que tots pensem que el seu caràcter ha de ser fort però a la vegada sensible, sense deixar-se enganyar, ha de ser lliberal però alhora responsable, ja que creiem que aquestos valors són necessaris per a que el noi sigui competent en la societat en la qual viu.

• Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips “sexistes” en les identitats assignades?
Tots quatre ho hem fet d’un nen, però creiem que sí que hi hauria algun estereotip sexista, es veurien per exemple en el que li agradaria ser, per exemple a una nena li pegaria més la medicina, la infermeria o l’ensenyança i a un noi li pegaria més una enginyeria, una arquitectura, unes telecomunicacions, una informàtica. També trobaríem més elements sexistes en la roba, al nen se li associa el blau i a la nena el rosa.

Per a avançar ...
• Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.

Pensem que el problema està en que ni tots els homes valoren a les dones, ni totes les dones ens fem valorar. Nosaltres, com a dones hem de fer-nos respectar, però primer ens hem d’estimar a nosaltres mateixes, ja que si no ens agradem i ens valorem, els del nostre entorn tampoc ens valoraran.
La clau està en que hem de trobar un equilibri, hem de deixar de banda les costums i els pensaments conservadors que ja estan massa antiquats. La nostra societat ha d’evolucionar i progressar, i el primer pas podria ser aquest; eradicar per complet la violència de gènere.
Pensem que les diferents institucions del govern s’haurien de posar més sèries respecte aquest tema; els càstigs haurien de ser més radicals, la prevenció hauria d’augmentar,etc.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=664609&idseccio_PK=&h=091124

• Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?

Doncs està clar que el professor ha de posar molt de la seva part. Avui en dia, sense voler, un professor/a tracta de diferent forma als nens que a les nenes, es dona per suposat que les nenes són més bones i per tant, sempre són més estrictes amb els nens. També hi ha uns certs prejudicis a l’hora de pensar que les nenes són millors estudiants que els nens, i això fa que se’ls tracti d’una forma diferent.
Evidentment, aquests exemples i molts altres que es troben cada dia a les aules de l’escola s’haurien de canviar per a fer més igualitàries les identitats infantils i per això, els professors i professores han de variar el seu comportament i no fer distincions entre els seus i les seves alumnes.

PRÀCTICA 3. Proves de conservació, classificació i quantificació de la inclusió de la substància.

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: ____5___ anys, ____9___mesos
Jordi, escola Gual Villalbí, Tarragona.


RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ

Descripció: Farem la pràctica amb un nen de 5 anys. El material que utilitzarem seran dues boles de plastilina, una de color lila i una altra verda. Farem dues boles i desprès les anirem transformant en "xurro". Li farem preguntes sobre quina és més gran o on hi ha més plastilina.
També utilitzarem dues palletes de la mateixa mida.

Conservació de la substància: Diu que hi ha la mateixa plastilina per que les boles són iguals d'altes. Quan fem el “xurro” diu que hi ha més plastilina al “xurro” per que ocupa més espai. Li preguntem doncs, que què cal fer per a tornar a tenir la mateixa plastilina i ens contesta: Per a tornar a tenir la mateixa quantitat de plastilina als dos llocs, el que haurem de fer és tornar el “xurro” a la seva forma inicial i fer una altra bola.

Conservació del Pes: Les boles pesen el mateix ja que són iguals. Desprès al fer el “xurro” diu que pesa més el “xurro” per ocupar més espai. Si volem que pesin igual, haurem de fer un altre cop la bola.

Conservació de la longitud: Posant-li les palletes al davant i paral•leles entre elles diu que són iguals. Desprès de moure una cap a la dreta diu que és més gran la que hem mogut. I fa igual si movem l’altre cap a un costat diferent. Per a que tornin a ser igual de llargues, hem de posar-les com estaven al principi.

Interpretació:
El nen té una percepció dels materials molt bàsica. No veu que una cosa pot transformar-se en una altra sense que canviï el pes. L'edat del nen la podem classificar en el estat pre-operatori, dels 2 als 7 anys. Trobem doncs el joc simbólic. El nen a les pràctiques sempre ens diu una cosa i és aquella la que manté durant tota l'estona.

Em vaig sorprendre ja que el nen, m'explicava amb moltíssima facilitat mentre li feia les pràctiques tota l'estructura del seu col·legi, les seves mestres, el carrer on vivia... I a més a més, em contestava a les preguntes i va fer l'ordenació dels blocs lògics força bé.

CLASSIFICACIÓ DELS BLOCS LÒGICS.

Descripció:

Amb uns blocs de cartró amb formes geomètriques (quadrats, rodones i triangles) de 3 colors diferents (blau, verd i roig). Li demano que ordeni com ell vulgui les peces. Va dient en veu alta mentre les ordena “les grans amb les grans, les petites amb les petites. I ara per colors...”

Interpretació:

El nen sap diferenciar entre coses petites i coses grans i també els colors, cadascun amb els seu. La idea d'ordenar l'entèn no com a fer una filera o apilar-los tots, tant se val el color o la forma, si no que es fixa amb els colors, se n'adona que hi ha grans i petits i fa la classificació d'una manera ordenada per formes i color.



QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció:

Li fico unes “rosquilles” iguals en grups de quatre, uns més junts i uns altres més separats i també unes xocolatines. El nen els conta i diu que hi ha iguals, ja que utilitza els números. Junto totes les "rosquilles" i separo les xocolatines, per la visió de l'espai, però el nen les torna a comptar i diu que hi ha més "rosquilles".

Interpretació:
Al saber comptar, utilitza aquesta tècnica i així no s’equivoca. No li cal comptar amb els dits, mira quants paquets hi ha i ho diu molt ràpid.

MARÍA ARJONA MUÑOZ.

SEGONA PART, PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.
Comparació dels resultats obtinguts:

Conservació de la substància:

- El nen de la pràctica del grup Avinua, que té la mateixa edat que el nostre nen, els hi contesta que hi ha més plastilina a la bola verda per que se n’ha posat més. El nostre nen, ens diu que hi ha la mateixa plastilina per que les dues boles són igual de altes.
- Quan fem el “xurro” tots dos nens diuen que hi ha més plastilina a la figura que hem transformat, i que per a tenir la mateixa plastilina un altre cop, el nen Avinua ens diu que fem un altre “xurro” i el nostre ens diu que tornem a fer la bola.

Conservació del pes:

- En la pregunta referent al pes, el primer nen contesta que hi ha pesa més la verda per que és més rodona, en canvi el nostre ens diu que pesen igual.
- Quan fem el “xurro” el primer nen diu que pesa més la bola i el nostre nen diu que pesa més el “xurro” pel fet d’ocupar més espai.
Conservació de la longitud:
- Quan a ambdós nens els hi posem les palletes al davant, una paral•lela a l’altre, ens diuen que són igual de llargues. Un cop les movem ja canvien, una sempre és més llarga que l’altre. Per a que tornin a ser igual el que hem de fer és posar-les juntes i paral•leles.


La classificació dels blocs lògics:

- El nen Avinua ha ordenat per colors les figures sense importar la mida. El nostre nen ha anat ordenant dient: “Les grans amb les grans, les petites amb les petites... I ara per colors...”.

Quantificació de la inclusió:

- El nen Avinua fa la pràctica amb fruites i les compta dient que hi ha més quantitat d’unes i menys de les altres. Al nostre nen li faig la pràctica amb unes rosquilles i unes xocolatines. El nen les compta i diu on hi ha més. Encara que li posi les rosquilles molt juntes(hi ha més) i les xocolatines separades (hi ha menys), ell sempre les compta i sap on hi ha més.


María A.M.







2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.


IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORIA PIAGETANA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La Pedagogia Operatòria és una proposta pedagògica o mètode d’ensenyament basat en la teoria genètica de Jean Piaget. Aquesta parteix de la concepció és una construcció que realitza l’individu a través de la seva activitat amb el medi. Encara que el coneixement de la realitat serà més o menys comprensible per al subjecte segons els instruments intel•lectuals que tingui, és a dir, de les estructures operatòries del seu pensament. L’objectiu de la Pedagogia Operatòria és afavorir el desenvolupament d’aquestes estructures i ajudar al nen perquè construeixi els seus propis sistemes de pensament. Per a això, s’ha d’afavorir el desenvolupament de la lògica dels actes de l’infant, de forma que sigui el mateix el que dedueixi el coneixement dels objectes i fenòmens de la realitat, sense oferir-lo com alguna cosa acabada.
A aquest procés de construcció del coneixement, la pedagogia Operatòria li assigna un paper especial a l’error que l’infant comet en la seva interpretació de la realitat. No són considerats faltes, sinó passos necessaris en el procés constructiu. Es contribuirà a desenvolupar el coneixement tenint consciència de que els errors de l’infant formen part de la seva interpretació del món.
En aquesta tendència, l’alumnat executarà un paper actiu en el procés d’aprenentatge, entès com un procés de reconstrucció en el qual el subjecte organitza el que se li proporciona, d’acord amb els instruments intel•lectuals que posseeix i dels seus coneixements anteriors.
És necessari tenir en compte que segons aquesta tendència, els coneixements es recolzen en determinades operacions intel•lectuals que són construïdes per l’individu, seguint processos evolutius que l’ensenyament ha de tenir en compte, per a poder assegurar que els coneixements que s’ofereixin a l’alumnat puguin ser integrats al seu sistema de pensament: si això no passa, els mateixos es convertiran en inoperants. L’infant aconseguirà realitzar correctament tasques o exercicis escolars, però de manera mecànica, ja que encara no ha desenvolupat les bases intel•lectuals que li permetin la comprensió lògica dels mateixos.
El paper de l’escola consisteix en estimular el desenvolupament de les aptituds intel•lectuals de l’infant, que li permetin el descobriment dels coneixements. L’ensenyament ha de tenir en compte el ritme evolutiu i organitzar situacions que afavoreixin el desenvolupament intel•lectual, afectiu i social de l’alumnat, possibilitant el descobriment personal dels coneixements i evitant la transmissió estereotipada dels mateixos.
En conseqüència, el professorat ha d’assumir les funcions d’orientador, guia o facilitador de l’aprenentatge, ja que a partir del coneixement de les característiques psicològiques de l’individu en cada període del desenvolupament, ha de crear les condicions òptimes perquè es produeixi una interacció constructiva entre l’alumnat i el coneixement. Això s’aconsegueix observant quina és la forma de pensar de l’infant i creant situacions de contrast que originin contradiccions que el subjecte senti i l’estimulin a buscar i donar una solució millor. Ha d’evitar, sempre que sigui possible, oferir la solució d’un problema o transmetre directament un coneixement, ja que això impedirà que l’estudiant ho descrigui per ell mateix. Una altra de les seves funcions, és fer que l’alumnat entengui que no només pot arribar a conèixer a través d’altres (llibres, mestres), sinó també per si mateix, observant, experimentant, combinant raonaments.
La valuositat d’aquesta proposta pedagògica consisteix en el caràcter actiu que té el subjecte en la obtenció de coneixements, que l’ensenyament ha d’afavorir les condicions perquè el subjecte construeixi els coneixements per si mateix, evitant donar-los-hi com alguna cosa finalitzada.

Pràctica 2: Evolució de l'expressió gràfica: el dibuix i l'escriptura

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

Dels 6 als 8 anys:
- Etapa de transició ja que els nens comencen a dibuixar per ells mateixos la seva percepció de les coses.
- No tenen una visió definida de l’espai.
- Etapa egocentrista: Es consideren el centre d’atenció.
- No relacionen els colors reals amb les coses.
- Dibuixen molt amb figures geomètriques.
- Col·loca el dibuix a la línia inferior i després posa un “terra”.
- Lletra de pal.
- És una còpia d’una pel·lícula.
- Dibuixa animals també (elefant, paó i un gos).
- Molt colorits.
- Els hi agrada dibuixar éssers feliços.
- No té nas.-
- Fan dibuixos imaginaris, es basen en els contes, l’etapa d’allò que és ireal, imitació diferida.
- Els hi agrada que tot acabi bé i feliç.
- Les imatges són representacions d’adults.
- El text té coherència ja que és una còpia.Concepte definit de la forma.

Dels 8 als 10 anys:
- Ulls molt grans.
- Sí tenen nas.
- No tenen orelles.
- Es fixen molt en els detalls.
- Escriuen poc.
- Escriuen amb “efecte ona”.
- O molts o cap punt.
- Una paraula escrita bé i desprès malament.
- No té coherència la història.
- Enriquir el seu dibuix més enllà de les formes geomètriques.
- Necessiten representar les característiques que els representen.
- El més emocional ho representen amb més detalls.
- No fiquen la línia del terra, objectes perpendiculars.
- Són molt realistes.
- Associació del color.

Dels 10 als 12 anys:
- Dibuix molt realista.
- Manga.
- Molt acurat.
- Passa el llapis molts cops pel mateix lloc, no fa traces llargues.
- Més serietat a l’hora de dibuixar.
- Més perfecció i precisió.
- Lletra més petita.
- Escriu fluix.
- La cerca de la fama i el final feliç.
- Característiques sexuals molt destacades.
- Dibuix tridimensional, es preocupa per les perspectives.
- Intervenen factors cognitius i intel·lectuals.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

- Conèixer si la persona que ha dibuixat és propera o no a ell.
- Si està trist o alegre, l’estat d’ànim del nen.
- L’edat.
- El gruix de les línies, Les formes del cos i el color ens ajudaran a saber si té adquirida la tècnica o en quina fase es troba.
- Situació familiar, si falta algun membre…
- Un professor no pot fer comparacions, no hi ha un dibuix millor ni un altre pitjor.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Influència de la herència
Segons el cas 1, trobem que a la família la dibuixen bé i el pare té un treball relacionat amb la decoració. Els que escriuen amb la mà esquerra acostumen a dibuixar bé.

Influència de l’escola
Depenent de les activitats escolars (plàstica), es desenvoluparà una habilitat o una altra.

Influència de la cultura
Molta diferència entre el món de la dona i el de l’home. Sempre es dibuixa un estereotip, el que cadascú hauria de ser. Després, també trobem els casos d’anorèxia (degut als models de la televisió). Gran Influència del que pensa la societat que els envolta.

Paper del mestre
- Preparar activitats per a millorar les tècniques u habilitats.
- Ensenyar a veure més enllà del dibuix.
- Fer dibuixos que comuniquin.
- Intentar eliminar els prejudicis i els estereotips imposats per la societat.
- Inculcar valors personals i morals.

RESULTATS DE LES PROVES

Edat del/la nen/a: 10 anys
Mà utilitzada: _x_Dreta ___ Esquerra
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 15 Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 10 Minuts
Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:
Dibuix molt detallat i ben proporcionat, a l’estil “ manga ”. L’ ha repassat més d’un cop, amb línies molt fines i curades, intentant buscar la perfecció. Es un dibuix molt real ( una noia de peu amb un vestit), li ha difuminat les ombres i li ha dibuixat molts complements ( collars, llacets... ). Tot i traçar detalladament el dibuix, hi ha parts del cos que les ha omès, com es el cas de les orelles, les mans o els peus.

ESCRIPTURA:
La lletra no és del tot lineal, fa petites ones. Deixa una mica de marge a les bandes del full. Les lletres tenen totes diferents mides i hi ha molt poca separació entre paraules. Presentació bastant bruta i plena de tatxots. Darrere d’un punt, comença una paraula en majúscula, però hi ha bastants punts.

Observacions:
S’esforça més en el dibuix que en el text.

EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Observacions:
Observem algun castellanisme

DIBUIX I TEXT

Tot passejant pel bosc el Kanzi, es comunica a través de la consola i juga a empaitar-se. En aquest procès apareixen les dimensions psicomotrives i socioafectives.

Desprès amb la Sue i en Ryan juga amb la Pantera Rosa amb la que segueix i fa allò que li demanen els vetlladors. Apareixen doncs les dimensions socioafectives i cognitives.

La tercera tasca és la de conduir un cotxe amb el que pitja els pedals i va de davant a darrera, apareix la dimensió psicomotriu.

Amb el gos. Apareix una acció on el Kanki pega al gos i desprès li demana perdó, penedint-se del que ha fet ja que s'adona que està malament i té sentiment de remordiment. La dimensió és la socioafectiva.

Quan està amb els monstres s'espanta però està excitat per poder veure què passa. Les dimensions són socioafectives i cognitives.

Al parlar amb el telèfon li costa escoltar sense veure qui li parla, però desprès presta atenció i reconeix la veu. Les dimensions que intervenen són la lingüística i la cognitiva.

Quan desprès de parlar per telèfon es troba amb la Jeanine reconeix la seva veu i relaciona els conceptes. Li demana la sorpresa que ella li havia promès per telèfon. Les dimensions són cognitives i socioafectives.

Juga amb la consola i s'allunya dels "dolents" mentre que sap quan apropar-se per guanyar el joc. Són la psicomotriu i la cognitiva les dimensions que apareixen.

Aprén a trencar avellanes. Busca pedres arrodonides com si fos un martell i trenca les avellanes. Dimensions psicomotrius i cognitives.

També aprén a fer un tall amb una pedra per a aconseguir el menjar que es troba dins d'una caixa. Desenvolupaments psicomotrius i cognitius.

Ensenya a la Tamuli que no entén l'anglès i se sent frustrada, llavors pega a la Sue. El Kanzi les aparta i li fa entendre que ha de demanar perdó. Dimensió socioafectiva.

Al passeig final pel bosc veiem que camina molt recte i li renta les ungles a la Sue, desenvolupament psicomotriu.

Aquesta pràctica vaig haver de redactar-la ja que no podia penjar la taula. MARÍA ARJONA MUÑOZ

PREGUNTES PRÀCTICA KANZI:

2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
.
Lingüístic i psicomotriu. Lingüístic perquè els hi ensenyen a aprendre l’anglès i a comunicar-se, no com els que estan criats en llibertat. I psicomotriu perquè han après a fer coses com jugar amb la consola, ajudar a fer el menjar, conduir un cotxe, jugar amb els vetlladors... Gràcies a qui li hi ha ensenyat, ja que en llibertat no ho haguessin après.
.
3. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?
.
Correspondrien al període dels 2 als 5 anys. El bonobo igual que el nen, a aquesta edat, comença a tenir memòria, sap allò que està bé i el que està malament, comparteix, s’espanta...
El llenguatge que utilitza és més elevat que el d’un nen ja que el nen utilitza un vocabulari més rudimentari. El bonobo utilitza amb l’ajut de la consola utilitza vocabulari i forma frases. Als dos anys i mig es correspondria la formació del vocabulari que tenen els bonobos.
.
4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
.
En principi no veiem un límit definit pel que fa al desenvolupament d’aquesta espècie, malgrat el fet que no pugui utilitzar el llenguatge oral per comunicar-se. Però s’ha pogut comprovar que poden ser molt competents a l’hora d’aprendre altres classes de llenguatge com és el dels signes. Si comences a ensenyar el llenguatge dels signes des de que neixen poden experimentar un desenvolupament notable. Una vegada els ensenyes, els tenen la capacitat de fer la transmissió cultural, és a dir, s’ensenyen entre ells. Com a espècie, evolucionarien també notablement.
.
5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.
.
Modificar-la segur, ja que la ment de cada espècie està adaptada segons les seves necessitats i el seu hàbitat. És possible que un bonobo tingui més capacitat per produir una eina de tall, en canvi un hum`pa serà més capaç de manejar un ordenador que un bonobo, Son diferents tipus d’intel·ligències que s’han desenvolupat més o menys tot depenent de la manera de viure d’una espècie i de les seves necessitats.
D’altra banda, els investigadors Luce i Wider diuen que hi cap la possibilitat de que els experiments fets als simis encareixin la seva intel·ligència i capacitat lingüística.
“Tal vez no sea que ellos tengan que aprender un lenguaje, es que nosotros hemos perdido uno” (Adams & Carwardine)
.
6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
.
No creiem que sobrevisquessin, ja que han estat exposats durant molt temps d’una manera contínua a la cultura humana, i han format ja uns hàbits i una manera de viure i sobretot han desenvolupat un llenguatge que no és el seu per naturalesa. És com si agaféssim un nen que acaba de néixer i el portéssim a viure a la selva i al cap de 8 anys el portéssim a la ciutat, el nen ja tindria unes formes de vida constituïdes i si s’arribés a adaptar a la ciutat li costaria moltíssim.
.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
.
Per una part estem a favor d’aquestes investigacions, ja que trobem que és un tema força rellevant actualment, que té moltes preguntes sense resposta.
En principi com no han conegut la seva vida animal i salvatge, no els hi afecta cap sentiment d’enyorança, en tot cas vulneraria la seva llibertat. En general les experimentacions amb els bonobos no són gens agressives.
Però per una altre banda, ¿què en traiem de que un mono aprengui a comunicar-se amb nosaltres? Perquè per molt capacitats que estiguin a l’hora de comunicar-se amb signes, al cap d’uns anys, ja no són aquells animals bonics i agradables, si no que són animals grans i madurs que no els podem deixar caminar pel carrer pel seu compte en la societat actual. I tampoc els podem deixar lliures en el seu hàbitat natural ja que com he dit actualment, un simi que s’ha creat com un ésser humà és molt difícil ensenyar-li com s’ha de viure a la selva.

.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL:

.

- L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

.

Els científics semblen estar dividits en dos camps respecte la investigació sobre el llenguatge en simis. En un camp estan els investigadors que tracten als seus simis com a nens; aquests tendeixen a focalitzar el que aconsegueixen els seus subjectes i les similituds entre el llenguatge humà i el dels simis. En l’altre camp estan els investigadors que tracten als seus simis més bé com a subjectes d’experimentació; aquestos s’interessen més pels errors i en les diferències entre el llenguatge humà i el del simi. Cada grup té problemes amb els mètodes d’investigació de l’altre. Francine Patterson, pensa que “un no pot realment comprendre el funcionament mental d’altres animals o portar-los als límits de les seves habilitats, sempre que un no tingui primer una relació real amb ells” (Patterson & Linden)

.

- Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

.

En el nostre cas, els humans com més aprenem, menys sabem. Es a dir,a mesura que anem aprenent coses noves més es va desenvolupant la nostra ment i més preguntes ens fem.L’aprenentatge és l’acció i l’efecte d’aprendre algun art, ofici o alguna altra cosa. El desenvolupament és l’acció i l’efecte de l’aprenentatge.Per tant, va lligat, primer s’aplica l’aprenentatge i desprès aquests passos que aprenem els desenvolupem creant així hàbits.

.

- Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?

.

Podem conèixer una mica més el nostre passat, ja que es pot observar una semblança molt evident entre la fisonomia del bonobo i la nostra pel fet de caminar recte i el seu gran desenvolupament de les extremitats superiors. També a l’hora de pensar, el bonobo és molt semblant a l’humà.

Penjat per María.

http://www.anima.org.ar/liberacion/animales/lenguajeensimios.html