sábado, 26 de diciembre de 2009

PRÀCTICA 4. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INFANTIL



Questions en torn als vídeos.


1. Analitza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca i Binta.



Maca
Las siete Alcantarillas, Argentina.
Maca és una nena d’uns 4 o 5 anys que viu amb la seva família, el seu pare, la seva mare i els seus dos germans, en una petita vila situada en les afores d’ una ciutat d’argentina. Ella i la seva família, com les demés famílies de la vila, viuen el l’absoluta pobresa.
Estructura de la família
Mare: és una dona relativament jove, que físicament està força demacrada ja que el seu marit la maltracta contínuament. No té un treball estable, neteja els vidres dels cotxes en els semàfors, Maca diu que la seva mare es la persona més neta en aquest món i que vol arrivar a ser com ella. El germà de la Maca roba, i a la mare no li agrada, li sap molt de greu i sempre que ho fa l’esbronca. Al final del film la mare mor després d’una baralla amb el pare de la Maca.
Pare: és un home força jove. Tampoc té treball estable, i “col•lecciona” com diu la Maca “chatarra” i després la ven. És l’autoritat de la casa, la seva dona esta sotmesa a tot el que ell diu. Quant mor la seva dona es sent malament ja que sap que ha sigut tot culpa seva.
Germà 1: És el germà més gran. No li agrada anar a l’escola segons la Maca, i sovint se’n va a la ciutat amb els de la seva colla a robar. Al ser el més gran, també es el que més se’n adona del que passa a casa, i li sap molt greu que el seu pare esbronqui a la seva mare. Juntament amb el germà mitjà ensenyen a la Maca el que han après a l’escola, ja que ella no hi pot anar encara.
Germà 2: és el mitjà. A ell si que li agrada anar a l’escola. Encara no és suficientment gran per entendre tot el que passa al seu voltant, malgrat això, es comença a donar compte de moltes coses i juntament amb el germà gran intenten apartar a la Maca de les situacions violentes.

Binta
Binta y la gran idea.
Binta és una nena molt intel•ligent d’uns 5 anys que va a l’escola juntament amb altres nens i nenes del seu poblat. Viu a l’Àfrica, amb sa mare, son pare i el seu germanet petit. El seu pare és pescador i la seva mare treballa a la terra. A la Binta li agrada anar a l’escola perquè diu que allí pot aprendre un munt de coses sobre el món que ella desconeix.
Estructura de la família
Mare: La mare és una dona jove, d’uns 30 anys. És de pell negra però és bastant atractiva. Treballa als arrossars juntament amb més mares. Cada una d’elles té el seu tros de terra, però treballen totes juntes. Sempre porta amb ella el germà petit de la Binta. De caràcter és molt agradable i serena.
Pare: És un home de pell negra també. Té sobre uns 40 anys i és molt llest i té un gran cor, i tot i que no ha anat a l’escola, és capaç de pensar sobre el futur de les coses, de les persones, i sobre el progrés. A diferència de la majoria dels habitants a l’Àfrica, té una ment molt oberta i compren que els nens necessitin una educació. El pare de la Binta és molt bo i es preocupa molt pels demés.
Germà 1: Es tracta d’un bebè petit de uns 4 mesos. Creiem que és un nen, però no es veu gaire bé.
Soda (cosina): La cosina de la Binta és més gran que ella. Ha de tenir sobre uns 12 anys. Ella ajuda a la seva mare a cuidar-se de la seva casa i dels seus germans petits. Vol anar a l’escola, però el seu pare no la deixa, diu que té responsabilitats a casa.
Pare de Soda: Es tracta d’un home d’uns 50 anys més o menys. És tossut i amb una ment molt tancada. No accepta que una nena pugui tenir una educació; considera que les nenes han de seguir els passos de les seves mares, cuidant-se de la casa, fent els àpats, tenint fills i atenent a totes les peticions dels seus marits, fills o germans. Per molt que veu a la seva filla patir, no cedeix a l’hora de deixar-la anar a l’escola com els altres nens i nenes.
Mare de Soda (Fatu): La Fatu té sobre uns 40 anys. Ella veu patir la seva filla i intenta convèncer al seu marit per a que la deixi anar a l’escola, però no té èxit, perquè al igual que moltes dones a l’Àfrica, ella no te ni veu ni vot a l’hora de decidir. Quan era nena no va anar a l’escola, i ara té dificultats quan ha de comprar o vendre quelcom, per exemple, hi ha una escena en la que un comprador l’estafa i ella no pot fer res perquè no sap comptar.




2. Reflexioneu sobre els seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.
Maca
En el cas de la Maca, el seu context de desenvolupament es penosament pobre, ja que com hem dit anteriorment, en la vila de las siete Alcantarillas viuen en la pobresa absoluta. Els nens a mesura que es van fent grans i no tenen un bon exemple familiar i social a seguir, acaben caient en la mala vida; drogues, robatoris,etc., Tot i això pensem, que fins als 8 o 9 anys, que es quant els nois ja comencen a tenir una ment més madura i es comencen a donar compte de les coses, els nens viuen feliços ja que no tenen cap preocupació.
El paper de l’escola en aquest cas, pensem que es correcte. El professor ensenya als alumnes valors morals, creiem que té un bon mètode per educar. Tot i això es molt pobre el paper de l’escola en la vila, no dona a bast i molts nens, com per exemple la Maca, no poden anar a l’escola.
Binta
La Binta és una nena molt feliç. El context en el que es troba és molt sà i tothom es mou per la benevolència del seu cor. Els seus pares volen el millor per ella i li valoren que vagi a l’escola i aprengui. Tot i que no tenen grans riqueses, tenen el suficient per a viure i no es queixen per res.





3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?
Las siete Alcantarillas, Argentina.
El nens fan el que veuen, i aprenent a partir de la seva pròpia experiència. Si durant tota la seva infància, la Maca ha estat rodejada de fam, pobresa, drogues, prostitució, violència,etc., és molt difícil que el dia de demà es formi d’una manera correcta i que tingui expectatives de futur, possiblement acabarà com la seva mare, estant sotmesa sota l’autoritat d’un home i sense tenir cap aspiració.
Binta i la gran idea.
En aquest cas, l’ecosistema és molt sa: una família que s’estima a la seva filla, modesta i humil, un voltant feliç i amb ganes de progressar i una educació per a nens i nenes que els ajuda a fer-se millor com a persones i conèixer el món en el que viuen. Tot això fa que la Binta, de igual forma que el seu germà petit i els seus amics i companys de classe, creixi i es desenvolupi en un entorn adequat per a ella, en el que hi predomina l’amor i els valors morals per sobre de la riquesa i el amterialisme.



En cada grup
Preguntes entorn a la transparència
• Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres
• Tots coincidim en que:
- Serà nen
- No tots hem coincidit en la posició de la família, però sí que ho hem fet en la forma d’educar-lo: amb amor, i educant sobretot els valors morals.
- L’educaran amb molt d’ amor i afecte, però els seus pares sabran marcar-li disciplina.
- Tindrà un caràcter obert i serà in noi sociable, amable, afectuós, responsable, amb caràcter i llest.
- Vestirà amb roba informal i còmoda.
- Tindrà una vena artística i per tant li agrada la música, el teatre; li agradaria presentar un musical, ser cantant, escalar l’Everest, nedar amb taurons i balenes, etc.
- El seu grup d’amistats serà sa i amb bones intencions, serà un bon amic dels seus amics i els cuidarà.
- Estudiarà quelcom relacionat amb la llibertat d’expressió, la naturalesa i l’art.
- I treballarà de alguna cosa relacionada amb l’anterior punt, com per exemple, d’actor, de biòleg marí, d’arquitecte, d’artista, etc.
• Expliqueu-vos els arguments i/o els dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar una “bona resposta” en els diferents ítems.



A l’hora de contestar els diferents ítems hem tingut en compte diferents aspectes, com per exemple, que el nen tingués en el futur una professió que li donés llibertat, el plenes i que alhora, pogués viure molt bé d’allò. Però és una mica contradictori ja que molts artistes es moren de gana i les persones que realment tenen un futur assegurat són gent com els funcionaris, i no aquells que treballen amb llibertat, voluntat pròpia i sense tenir el dia de demà assegurat.
Dos de nosaltres hem posat que la família del nen estarà ben posicionada ja que pensem que així li podran donar de tot i no li faltarà res.
Un altre aspecte és que tots pensem que el seu caràcter ha de ser fort però a la vegada sensible, sense deixar-se enganyar, ha de ser lliberal però alhora responsable, ja que creiem que aquestos valors són necessaris per a que el noi sigui competent en la societat en la qual viu.



• Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips “sexistes” en les identitats assignades?
Tots quatre ho hem fet d’un nen, però creiem que sí que hi hauria algun estereotip sexista, es veurien per exemple en el que li agradaria ser, per exemple a una nena li pegaria més la medicina, la infermeria o l’ensenyança i a un noi li pegaria més una enginyeria, una arquitectura, unes telecomunicacions, una informàtica. També trobaríem més elements sexistes en la roba, al nen se li associa el blau i a la nena el rosa.

Per a avançar ...
• Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta.



Pensem que el problema està en que ni tots els homes valoren a les dones, ni totes les dones ens fem valorar. Nosaltres, com a dones hem de fer-nos respectar, però primer ens hem d’estimar a nosaltres mateixes, ja que si no ens agradem i ens valorem, els del nostre entorn tampoc ens valoraran.
La clau està en que hem de trobar un equilibri, hem de deixar de banda les costums i els pensaments conservadors que ja estan massa antiquats. La nostra societat ha d’evolucionar i progressar, i el primer pas podria ser aquest; eradicar per complet la violència de gènere.
Pensem que les diferents institucions del govern s’haurien de posar més sèries respecte aquest tema; els càstigs haurien de ser més radicals, la prevenció hauria d’augmentar,etc.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=664609&idseccio_PK=&h=091124



• Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?



Doncs està clar que el professor ha de posar molt de la seva part. Avui en dia, sense voler, un professor/a tracta de diferent forma als nens que a les nenes, es dona per suposat que les nenes són més bones i per tant, sempre són més estrictes amb els nens. També hi ha uns certs prejudicis a l’hora de pensar que les nenes són millors estudiants que els nens, i això fa que se’ls tracti d’una forma diferent.
Evidentment, aquests exemples i molts altres que es troben cada dia a les aules de l’escola s’haurien de canviar per a fer més igualitàries les identitats infantils i per això, els professors i professores han de variar el seu comportament i no fer distincions entre els seus i les seves alumnes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario